Història, gestió, i perspectives del Parc Natural del Fondo d’Elx-Crevillent

[EN CASTELLANO] El Parc Natural del Fondo l’hem de situar al sud valencià, en els termes municipals d’Elx i de Crevillent. Forma part d’una xarxa d’aiguamolls costaners de les comarques d’Alacant junt altres importants com les Salines de Santa Pola, Torrevella i la Mata (Parcs Naturals de la Generalitat), d’altres de menor entitat com el Clot de Galvany (Paratge Natural Municipal d’Elx), el Saladar d’Aiguamarga (Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana), i d’altres desapareguts com l’Albufereta d’Alacant.

L’actual configuració del Parc en bàsicament dues llacunes res té a veure amb el seu origen natural com a Albufera. L’embassament de Llevant data de 1923 amb 409 ha i 5 hm3 de capacitat; i d’entre 1940 i 1942 quan es construeix l’embassament de Ponent de 658 ha i 11 hm3. Amb l’aigua d’aquestos embassaments, procedent del riu Segura, es reguen prop de 40.000 hectàrees localitzades a la zona situada entre Sant Joan i Oriola mitjançant un complex entramat de sèquies i assarbs que serveixen per al sanejament de les pròpies llacunes, per a la dotació d’aigua als horts, i per a la reutilització intensiva d’aquesta.

Després de l’Albufera de València, el Fondo d’Elx està considerat el segon aiguamoll més important del País Valencià i a més de Parc Natural també està inclòs en la llista de la Convenció Internacional sobre Zones Humides i aus aquàtiques de RAMSAR des de 1990, i també en la Directiva 94/43/CE, d’hàbitats, i forma part de la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

No és d’estranyar doncs que puguem parlar d’una fauna, especialment avícola, rica i diversa. Espècies com ara la rosseta (Marmaronetta angustirrostris) té ací el seu únic punt de cria a Europa i l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala) presenta al Parc un dels nuclis principals de població a nivell mundial. També destaquen durant l’època de nidificació les colònies d’agrons, entre les quals apareixen espècies molt escasses com l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax) i especialment l’oroval (Ardeola ralloides). (Veure més espècies ací).

El principal propietari dels terrenys del Parc Natural és una de les tres comunitats de regants que hi operen dins, en concret Regs de Llevant. Esta associació compta amb vora vint mil socis i gestiona directament el huitanta per cent de la superfície del Fondo. L’altre gran propietari és la Generalitat Valenciana amb un catorze per cent de sòl públic, no sempre cobert d’aigua, on la Conselleria de Medi Ambient ha instal·lat algunes infraestructures d’ús naturístic i investigador com ara miradors o aules de naturalesa.

El pressupost que el Consell destina a la conservació de l’humidal –a l’espera dels retalls-  ha estat de al voltant d’un milió d’euros per any en l’última dècada, del que Regs de Llevant se’n fa amb gairebé la meitat. Cosa que no veuen amb bons ulls algunes de les organitzacions proconservacionistes que operen a la zona doncs venen denunciant que no s’estan gestionant correctament i que tampoc no està servint ni per a la reactivació de l’agricultura ni per a que aquesta siga respectuosa amb el medi.

El xoc d’interessos és fa evident quan l’Administració ha de posar en una balança la conservació de l’agricultura tradicional o la conservació del medi natural des d’una perspectiva –crec errònia- on una de les dues parts ha d’eixir malparada.

Una bona part dels problemes del Parc obeeix a la complicada gestió que suposa estar sota la supervisió de tantes mans públiques i privades i la més difícil delimitació de competències entre organismes com la Confederació Hidrogràfica del Segura (propietària dels assarbs), Generalitat (titular del Parc), els interessos urbans dels Ajuntaments limítrofs, la rendibilitat agrícola, etc.

La tensió es va crèixer a partir del Decret de la Generalitat per a la protecció de la Malvasia que regulava l’entrada i solta d’aigües del Fondo amb l’objectiu que no s’hi produïren canvis bruscos en els nivells durant l’època de nidificació i cria de l’espècie que aniria des del Febrer fins a l’Agost. Decret que Regs de Llevant ha considerat una intromissió a la manera que tenen de gestionar les aigües del Parc i ha repercutit en les relacions amb el Govern valencià fins el punt de prohibir l’entrada a personal de la Conselleria de Medi Ambient.

El conflicte recentment s’ha resolt quan la Generalitat el passat més de gener els va autoritzar de nou a traure aigua del dos principals llacs que formen el Fondo, segons les seues necessitats i no les que pogueren derivar-se, per exemple, dels cicles de reproducció de cap espècie. El conveni signat al Maig de 2011 entre Conselleria d’Agricultura i regants incloïa la construcció d’una canalització ja finalitzada per a desaiguar l’embassament de Llevant cap al de Ponent, d’ahí fins a l’Assarb de Convenio i així a la mar per a tractar d’evacuar l’aigua en aquest moment emmagatzemada però inservible per al reg pel seu alt contingut en sals i substàncies contaminants.

I és que la segona part d’aquest conflicte ve precisament de la qualitat de les aigües que arriben al Fondo des dels seus aportaments externs principals: el tram final del Riu Segura i l’embassament de Crevillent, tot i que també hi pren a vegades del transvasament del Tajo.

En els darrers anys s’han dut a terme projectes de recuperació ambiental del Segura que han coincidit a més amb un canvi de cicle en el règim de pluges a la regió que ha permés la recuperació de l’aigua embassada a la Conca Hidrogràfica amb pics que han arribat al seixanta per cent de la capacitat total. A més, s’han construït depuradores d’aigües residuals al llarg del riu especialment a la Vega mitja i baixa, i s’ha realitzat una macrodesalinitzadora en Torrevella que des del 2009 es troba paralitzada per la falta de permisos de la Generalitat per a realitzar la conducció cap a la mar.

Així les coses és preocupant que en un moment on es disposen de més recursos hídrics fruit d’un bon treball en la diversificació de les fonts des d’una perspectiva d’auto abastiment, el Fondo haja arribat a nivells crítics en el nivell de les seues aigües. Ara que entrem de nou en un cicle sec caldrà veure com gestionen les Administracions competents el futur de l’humidal.

En tot aquest embolic han sorgit iniciatives interessants que conjuguen la pervivència dels sectors tradicionals, entesa com una qüestió no purament economicista sinó transversal que engloba el treball agrícola amb la cultura, les tradicions i el manera de viure de la societat propera al Parc, amb la seua cura i preservació. Les propostes parteixen de dues comunitats de regants que en total engloben nou-cents afiliats: La Comunitat de Sant Felip Neri (uns cinc-cents) i Els Carrissars (quatre-cents).

Projectes que tenen bastant a veure amb custodia del territori i agricultura sostenible que tracten d’implicar els agricultors amb la cessió de xicotets parts de terreny destinats a recuperació d’hàbitats com ara la creació de noves basses que s’abasteixen d’excedents de regs i aigües subterrànies, que serveixen per a reforçar l’ecosistema de la zona, o la preservació sense canalitzar dels assarbs així com el respecte en la neteja de les estacions de cria d’aus.

El Parc Natural Agrari dels Carrissars pretén posar en valor unes 1300 hectàrees del Camp d’Elx dins els límits del Parc del Fondo generant riquesa econòmica sense perdre el respecte al medi ambient. Una de les característiques més interessants d’aquesta iniciativa és la posada en marxa de marques de qualitat que donen un valor afegit als productes que cultiven que lligaran a altres serveis relacionats com ara l’industria artesanal, el turisme o la cultura amb una cura important en la regulació dels productes fitosanitaris, sense arribar a allò que es considera “agricultura ecològica”.

L’objectiu del Parc Agrari és abastir i cobrir les necessitats urbanes del Àrea Metropolitana d’Alacant-Elx o el Baix Segura i obrir-se a mercats nacionals i internacionals amb productes com el meló típic de la zona amb el qual esperen obtindre Denominació d’Origen en breu.

Per a abastir el canvi de model que suposa allò pretés per la Comunitat de Regants dels Carrissars cal una transformació radical en el negoci agrícola i en la manera d’entendre les relacions agricultura-medi natural, que desgraciadament no ho està trobant fàcil entre les associacions majoritàries del Fondo. Es necessiten joves preparats i emprenedors, un nou model menys intensiu de cultiu, i un salt en la concepció cultural, social, i ambiental que es té del Parc Natural, així com el suport dels gestors, per tal de garantir la pervivència del fràgil ecosistema.

Anuncios

2 pensamientos en “Història, gestió, i perspectives del Parc Natural del Fondo d’Elx-Crevillent

  1. Dos matizaciones, los azarbes no son propiedad de la CHS, si no de las diferentes comunidades de regantes. Son estas entidades las que deben gestionar y sufragar su mantenimiento. Con respecto al decreto de la malvasia, la Consellería de Medio Ambiente nunca ha limitado la entrada de agua o la salida, sino simplemente exigía que se mantuvieran unos niveles más o menos constantes durante la época de reproducción de esta especie. Se podía sacar agua si a la vez se metía, ningún problema en estos últimos años donde se ha dado la paradoja (como bien comentas) de que los embalses de la cuenca del Segura almacenaban agua como nunca en la historia de la CHS, mientras los embalses de Riegos de Levante se mantenían completamente secos. Convendría pues hacernos la reflexión de si realmente R de L tiene algún interés en utilizar los embalses de El Hondo para la distribución de agua o para otro negocio más suculento?

    • Hola Sergio;
      Muchas gracias por la aclaración, la labor que realiza tu organización por la protección y salvaguarda de nuestros humedales es digna de admiración, y como no, nada a objetar pues tu conoces el tema mucho mejor, aunque yo tuviese entendido que los azarbes eran titularidad de la CHS.
      Sobre tu última reflexión, la comparto. Hay más de una organización en el País Valenciano vinculada a la agricultura que ha jugado, precisamente, con el futuro de este sector en nuestro territorio y no a favor, desde luego. Don dinero, que pernicioso es.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s