Rubalcaba no vol ser President?

[EN CASTELLANO] Des de la vesprada del dissabte molts esperàvem la compareixença anunciada pel Partit Socialista del seu Secretari General, Pérez Rubalcaba, en resposta al simulacre de roda de premsa del President del Govern Mariano Rajoy que va haver d’eixir del seu cau davant la tempesta iniciada per les investigacions del Diari “El Mundo” que dirigeix Pedro J. Ramirez, a la que després s’hi va unir “El País”, i que ens han tingut durant tota la setmana ben entretinguts per a glòria de l’aficionat a l’esquí i ex-tresorer del Partit Popular, Luís Bárcenas. A les xarxes socials #lospapelesdeluisbarcenas, el propi @Rajoy i inclús la Ministra de Sanitat Ana #Mato han gaudit d’enorme notorietat derivada de la maranya de casos de corrupció en la que està immersa la cúpula del PP i que afecta també el Consell de Ministres, el Poder Executiu de l’Estat.

Així durant el matí del diumenge anaven arribant diferents informacions sobre la declaració de calat institucional que Rubalcaba, en nom del PSOE, havia de fer. Primer es citava a la una del migdia, després a la una i mitja i en realitat va encetar vora les dos menys vint. Fidel amb el meu compromís amb la Televisió Pública Valenciana i a les notícies fetes per valencians i en valencià, compromís que ella no té amb mi al no oferir-me informacions veraces, plurals i contrastades, vaig decidir seguir el desenvolupament de la mateixa al Canal 24/9, donat que al ser una connexió i declaració en directe no passaria per cap filtre i podria sentir de viva veu allò que el líder dels socialistes volia transmetre.

El Secretari General dels socialistes va començar parlant de la crisi econòmica iniciada fa cinc anys, que ha esdevingut per la irresponsabilitat del Partit Popular en una crisi a més social, derivada de l’augment de l’atur i les retallades en prestacions i cobertura social, amén també de territorial per la incapacitat de la dreta històricament de gestionar la realitat plurinacional de l’Estat. A això, diu Rubalcaba, cal sumar les darreres informacions sobre irregularitats en el finançament del PP, que han propiciat un clima d’alarma i indignació social, doncs afecten a les Altes instàncies de l’Estat i de la principal organització política espanyola, al que cal sumar l’incompliment del seu programa que ha acabat per minvar la credibilitat ciutadana en els seus governants. El líder del PSOE afirmà que des del seu Grup Parlamentari es venen reclamant explicacions, sempre respectant la presumpció d’innocència, mentre el President del Govern no només ho nega tot, sinó que acusa a tort i dret de mentir i confabular una gran operació per a desestabilitzar les Institucions Democràtiques. Així, des del Partit Socialista estaven convençuts que els ciutadans esperaven dels “populars” accions legals contra aquells que, segons tots els indicis, s’han enriquit a costa del erari públic i no, però, com va amenaçar Rajoy, contra els mitjans de comunicació que han destapat la notícia. Rubalcaba, doncs, creu que la permanència del President, donada la seua incapacitat moral de demanar sacrificis a ningú i el deteriorament de la imatge d’Espanya a l’exterior, és un problema i li demana marxar per a “donar pas a un altre” que puga fer front als complicats reptes que tenim per davant, descartant en un començament tant la moció de censura com l’exigència d’eleccions anticipades.

Als valencians ens sona molt eixa història. El 21 de juliol de 2011, el President Camps, només uns mesos després d’haver tornat a guanyar les eleccions per majoria absoluta i de que tot el PP, amb Rajoy al capdavant, li dedicaren públic suport i mostres d’amistat, va decidir dimitir com a Cap del Consell de la Generalitat passant el testimoni a Alberto Fabra. És cert que ni al País Valencià, ni a Espanya, disposem d’un Sistema Presidencialista i que en la teoria tots els diputats i diputades triades per la ciutadania tenen el mateix dret de poder accedir a gestionar el Govern si així es decideix en Corts, però a ulls de la política diària, de la configuració de les nostres campanyes electorals i de la imatge que transmeten els mitjans de comunicació i els propis partits això és, però, un frau electoral, perquè al cap i a la fi qui vota no només ho fa a unes sigles o a una llista, també ho fa a un líder que eixa organització li assegura serà qui mane de guanyar els comicis.

Al País Valencià ens hem hagut d’empassar un President que fou elegit, en realitat, per a ser Alcalde de Castelló de la Plana. Per què? Perquè l’objectiu era intervindre la nostra política, després del crack del model econòmic de la rajola, ni a Espanya ni a Europa li interessaven unes eleccions que pogueren crear dubtes sobre l’aplicació de les mesures econòmiques imposades per la troika, i donada la passivitat dels valencians no van trobar problemes malgrat la capacitat estatutària que tenim de dissoldre el nostre Parlament. Un Parlament lligat de peus i mans incapaç d’exercir el seu paper legislatiu i fiscalitzador i a més tocat greument per la quantitat d’imputats que ocupen els seus seients, que de formar Grup propi serien més que representants té Compromís o Esquerra Unida.  I així continuarem, si no esclata des de dins el propi Partit Popular.

De tornada a la Política estatal, si sumem la corrupció al canvi de model sanitari en marxa que trenca amb la Universalitat i l’accés gratuït i que ja s’ha endut per davant la vida de persones en Castella-La Manxa per la supressió de les Urgències en zones rurals, i segurament de més casos que desconeixem pel efectes col·laterals de l’encariment de medecines. A que centenars de milers d’espanyols han marxat fora en busca de faena i altres desenes de milers hui s’ho estan pensant. A que ja hi ha joves que han deixat d’estudiar les seues carreres incapaços de fer front a la pujada de les taxes universitàries i la supressió de beques, i xiquets que passen fam, fam!, en les seues escoles perquè no tenen per a pagar-se el menjador. Si ho sumen, llavors, el líder de l’oposició pot només demanar que Rajoy se’n vaja per a “deixar pas a algun altre” que haja de triar un partit absolutament podrit? No hauria d’estar desitjant revertir aquestes polítiques que atempten greument contra els Drets Fundamentals dels que encara tenen la valentia de viure a Espanya?

La darrera enquesta del CIS ens deixa una dada reveladora: El 90% dels espanyols mostrarien poca o gens confiança per Rubalcaba. La mateixa, però, que posen amb Rajoy abans de l’esclat del cas Bárcenas. Però, si el líder socialista va prendre la decisió de presentar-se al Congrés i guanyar la Secretaria General, no s’entén que no es dispose a posturar-se a presidir el Govern, o almenys a que ho faça amb el PSOE abans de deixar que acabem presidits per algú que haja estat elegit des de fora de les nostres fronteres, que és el que passaria si cau Rajoy, com ja ha passat a Itàlia i de la mateixa manera que es van condicionar els comicis grecs. Per què Rubalcaba no vol ser President?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s