#MeQueer

Encara jo no m’havia plantejat la meua sexualitat, però al col·legi quan no en tindria ni 11 anys un grup de companys van començar a fer burla de la meua manera de caminar.

A l’Institut, durant tot un any, em van furtar el meu nom i em van batejar com “El Bujarra”.

Al meu primer any d’Universitat, després d’una nit de marxa, un company de classe es va negar a compartir habitació amb mi per si em donava per ficar-li mà.

mequeer1

En tinc centenars d’històries sobre com l’homofòbia ha marcat la meua vida, el meu caràcter i la meua personalitat. Llegint els HT #MeQueer he trobat molts comentaris amb els que sentir-me identificat, especialment tots aquells que parlen sobre com l’odi i la violència (verbal i/o física) et furten els anys que suposadament han de ser els més feliços de la teua vida: Els de l’adolescència. Sobre com per a bona part de nosaltres els nostres primers amors, el nostre descobrir sexual, comença amb retard i com això ens afecta psicològicament, segurament, per a sempre.

El moviment #MeQueer ha tret de l’armari situacions que durant dècades ens han avergonyit, perquè denunciar que a l’escola et diuen marica es pot convertir en una confessió que encara no estàs preparat per a fer. Pot trencar les espectatives familiars posades en tu o, senzillament, pot acabar per estrendre un rumor molt més enllà del que ja ho està. Tot, a la fi, un seguit de pors que el que amaguen és la no acceptació de la teua orientació sexual. Però és que un xiquet o xiqueta, o un o una adolescent heterosexual, no ha d’acceptar-se en eixe aspecte de la seua vida, ni ha d’enfrontar-se a eixes situacions que li generen estrés i ansietat i és per això que el col·lectiu LGTBI registra una taxa de suicidis i d’intents de llevar-se la vida molt superior a la resta. A nosaltres també ens maten.

DlY0lRAW4AQWHwE.jpg large

Però si tens sort i el bullying no ha acabat amb tu, a l’edat adulta no s’atura l’assetjament. A hores d’ara encara molts hem d’aguantar que se’ns classifique com a “promiscus”, que tinguem fama de xafarders o que pensen que pel fet d’agradar-te les persones del teu mateix sexe t’han d’agradar totes les persones del teu mateix sexe, amb comentaris i mirades més o menys dissimulades cada vegada que se t’ocorre fer un complit innocent. Això, benvolguts i benvolgudes, també és homofobia i la continuem patint en els nostres centres de treball i en la nostra quotidianitat. I alguns tenim la sort de que la patim de baixa intensitat com estos exemples. Altres encara han de lluitar pel rebuig familiar, per la fugida dels seus pobles i ciutats cap a altres llocs on poder buscar normalitat o s’han hagut d’enfrontar a agressions que també ténen en ocasió com a enllaç l’assassinat, sense que després la justicia actue amb la contundència que ens agradaria.

#MeQueer és una finestra oberta a un camp profundament inexplorat. Un viatge als nostres fantasmes, els que intentem guardar amb clau en un calaix perquè traure-los a la llum ens recorda la soletat i l’angoixa amb la que viviem. Records dolorós per a uns, la putada del dia a dia per a altres. Potser una xarxa social com Twitter, tan impersonal, era la plataforma perfecta per a poder llançar una iniciativa com esta. Benvinguda siga, tant de bo açò no es queda ahí. Que les Administracions Públiques prenguen nota.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s